■ al·ludir

Compareu: eludir
Etimologia: del ll. alludĕre ‘fer broma amb algú, fer referència a algú’, der. de ludĕre ‘jugar’, i aquest, de ludus ‘joc’ 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. intransitiu Referir-se a una persona o una cosa sense esmentar-la. Al·ludir a unes amenaces.
  2. transitiu
    1. En un discurs, un escrit, etc., parlar dels fets, les opinions, etc. (d’una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense una menció expressa. Al·ludir algú en un discurs.
    2. donar-se per al·ludit Considerar-se al·ludit per una cosa dita en general.