■ allargar

Etimologia: de llarg 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
    1. transitiu Fer més llarg (quelcom) en l’espai o en el temps afegint-hi alguna cosa, estirant-ho, fent-ho durar. Allargar un vestit.
    2. pronominal Esdevenir més llarg. Allargar-se el dia.
    3. transitiu Augmentar (el sou, els honoraris, etc.).
    4. transitiu Augmentar el volum (d’un suc, d’una salsa, etc.) afegint-hi líquid. Allargar el suc del rostit amb brou.
    5. pronominal Fer llarg un parlament, un escrit, etc., ésser prolix. Allargar-se en discussions.
    6. allargar el camí Fer-lo semblar més llarg.
    7. allargar el suro indústria surera Augmentar la superfície del suro que hom pela arrencant, a més del suro pròpiament dit, una part del suro pelagrí de la soca i les branques que no havia estat encara arrencat mai.
    8. allargar-se de paraules Arribar a paraules inconvenients, insultants.
  2. transitiu
    1. Donar (un objecte) a qui és a una certa distància allargant el braç, etc. Allarga’m les tisores.
    2. per analogia Allargar una plantofada.
  3. transitiu Diferir, allongar, ajornar.
  4. intransitiu Fer arribar a una distància major o menor el projectil llançat. Fins on allarga, la teva escopeta?
  5. intransitiu Durar una cosa que es va consumint. Allargarà el pa per a tot el dinar? El malalt no allargarà gaire.
  6. no allargar gaire (algú) figuradament Ésser d’intel·ligència limitada.