■ allà

Homòfon: allar
Etimologia: del ll. ĭllāc, íd., del mateix radical de ille ‘ell’ (ant. lla) 1a font: s. XIII
    adverbi
    1. En aquell lloc. Ací plou i allà neva. D’allà estant ho vèiem perfectament. D’ací allà hi ha vint passes. Ves fins allà, cap allà.
    2. allà dellà A l’altra banda.
    3. d’ací d’allà D’un costat a l’altre. Anar sempre d’ací d’allà.
    4. d’ací i d’allà De totes bandes.
  2. Davant certes designacions de temps, en recalca la llunyania o indica un temps al voltant del moment designat (sovint acompanyat de la preposició cap). Això devia ésser allà a l’any vint.
  3. allà..., allà... Adés..., adés... Me’n toquen allà cinc, allà quatre.
  4. allà enllà Més enllà, més lluny.