alienar

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_e_nar
Etimologia: del ll. alienare, íd.
Body
    verb transitiu
  1. Fer passar a altri la propietat, el domini (d’alguna cosa). La mare no podrà alienar les terres dels fills.
  2. Fer perdre, allunyar de si (l’afecte, l’amistat, la benvolença, etc., d’algú). Això que ha fet li alienarà l’estimació dels seus germans.
  3. Fer perdre el seny, la raó. Combatre a les trinxeres va alienar molts soldats.
  4. Fer que (algú o una col·lectivitat), sota pressions i condicionaments externs, generalment de caràcter sociopolític, actuïn d’acord amb interessos que els són aliens, renunciïn a la pròpia identitat. La societat de consum pot alienar l’individu.
  5. filosofia Causar o produir alienació.