■ alienació

Partició sil·làbica: a_li_e_na_ci_ó
Etimologia: del ll. alienatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’alienar;
    2. l’efecte.
  2. Acte pel qual una persona transmet a una altra o a d’altres el domini o un altre dret sobre una cosa.
  3. filosofia Situació d’una entitat quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent —i fins i tot estrany o oposat— a l’activitat per la qual és originat.
  4. alienació mental psiquiatria Malaltia mental.