■ alça

Etimologia: de alçar 1a font: s. XIX
    femení
  1. Acció de portar a un nivell més alt (oposat a baixa).
    1. Objecte que serveix per a alçar o fer més alta una cosa.
    2. Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat surti més alt.
    3. Tros de paper que hom posa sobre el timpà de la premsa tipogràfica en els indrets on es vol reforçar la pressió.
  3. armament Reglet graduat posat generalment a la part posterior del canó de les armes de foc per tal de precisar la punteria en direcció i de donar a l’arma l’angle de tir per a aconseguir l’abast necessari.
  4. economia
    1. Augment del preu d’un bé econòmic (monedes, mercaderies, lloguers, etc.).
    2. a l’alça locució adverbial Cap amunt, per damunt. Arrodonir els preus a l’alça.
    1. en alça locució adjectiva Dit d’una cosa que està augmentant de valor, d’estimació. El turisme rural és un sector en alça.
    2. estar en alça (alguna cosa) locució verbal Augmentar el valor, l’estimació. Els esports d’aventura estan en alça.
  6. alça telescòpica armament Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.