■ agut | aguda

Etimologia: del ll. acūtus ‘punxegut’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que acaba en punta prima, dit d’una punta o un tall molt prims. Dents agudes.
  2. adjectiu Que produeix una sensació viva, penetrant. Un dolor agut.
  3. adjectiu
    1. Penetrant, subtil. Intel·ligència aguda.
    2. figuradament Que té dites o acudits aguts, graciosos, oportuns. Escriptor agut. Persona aguda.
  4. adjectiu botànica
    1. Dit d’una fulla les vores de la qual formen un angle agut a l’àpex.
    2. Dit d’un òrgan massís acabat en punxa.
  5. adjectiu i masculí fonètica, fonologia
    1. Referit al timbre acústic, dit del fonema el segon formant del qual es manifesta a una freqüència elevada.
    2. Referit a l’altura musical, dit del fonema que ha estat pronunciat amb una freqüència alta de vibracions vocals.
  6. adjectiu i masculí música Alt, d’un nombre de vibracions per segon major que el dels greus o baixos. Cal afinar els aguts del piano. Aquest cantant té els aguts molt desagradables.
  7. angle agut geometria Angle menor que el recte.
  8. malaltia aguda patologia Malaltia que té un curs relativament ràpid.
  9. mot agut gramàtica Mot en què la síl·laba tònica és la darrera.
  10. vers agut poètica Vers que acaba en un mot agut.