■ agrair

Partició sil·làbica: a_gra_ir
Etimologia: del ll. td. *gratiire, der. de gratus ‘agraït’ i gratia ‘agraïment’; cat. ant. grair 1a font: s. XIII
verb transitiu Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present.