■ afalagar

Etimologia: de l’àr. ḫálaq ‘allisar, aplanar’, ‘polir’, ‘tractar bondadosament’ 1a font: s. XIV, Pere III, Eiximenis, Metge
    verb transitiu
  1. Tractar d’afectar agradablement (algú) amb demostracions d’afecte, de reverència, etc.
  2. Alimentar, encoratjar, en algú (l’orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania).
  3. Afectar d’una manera agradable. Un espectacle que afalaga la vista.