■ adversatiu | adversativa

Partició sil·làbica: ad_ver_sa_tiu
Etimologia: del ll. adversativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que expressa una oposició o una antítesi; que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit.
  2. gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat (però, amb tot, etc.).
  3. conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça.
  4. locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu (amb tot, encara que, per això, etc.).
  5. proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una significació oposada, sia parcial (anomenada restrictiva o correctiva), sia total (exclusiva).