■ adventici | adventícia

Etimologia: del ll. adventicius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu Vingut accidentalment, fortuïtament, produït per una acció accidental, afegit extrínsecament.
  2. adjectiu botànica Dit de l’òrgan que neix fora del seu lloc normal. Arrel adventícia.
  3. masculí dret canònic Quantitat global que percep el vicari o el prevere adscrit a una parròquia en concepte d’honoraris d’assistència a enterraments, funerals, casaments, administració del baptisme i despatx de la documentació parroquial.
  4. estructura adventícia histologia Estructura del teixit conjuntiu que forma la capa externa dels vasos sanguinis.
  5. gent adventícia Immigrants, especialment sense ofici ni benefici.
  6. idea adventícia filosofia Segons Descartes, idea que ve per conducte dels sentits, per oposició a la idea factícia (és a dir, construïda) i a la idea innata.
  7. plantes adventícies agricultura Plantes herbàcies que creixen espontàniament a les parcel·les conreades i dificulten les explotacions agrícoles.