■ adés

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. vg. *addesso, der. de (iam tempus) adesse ‘ja arriba l’hora’, o de *addipsum, contracció de ad id ipsum (tempus) ‘en aquest mateix temps’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. Adés l’hem vist. Adés ho acabarem.
  2. adés adés locució adverbial A cada moment, molt sovint. Adés adés es girava.
  3. adés... adés... (o ara... adés...) conjunció Introdueix expressions distributives. Adés plorant, adés rient. Ara guanyant, adés perdent.