■ adequació

Partició sil·làbica: a_de_qua_ci_ó
Etimologia: del ll. td. adaequatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’adequar o d’adequar-se.
  2. lingüística
    1. Idoneïtat d’un enunciat respecte a la varietat dialectal i el registre corresponents a la situació comunicativa.
    2. En gramàtica generativa, capacitat d’una gramàtica de donar compte per si mateixa de les dades empíricament observables.