■ acomboiar

Partició sil·làbica: a_com_bo_iar
Compareu: agomboiar-se
Etimologia: de comboi
    verb transitiu
    1. Acompanyar d’un lloc a un altre (algú o alguna cosa) per tal de protegir-lo. Quan era petita, la mare m’acomboiava dins de casa i tot.
    2. per extensió Tractar bé, confortar. Se sentia molt acomboiat per la seva família.
  2. marina, marítim Fer escorta un vaixell de guerra o uns quants a d’altres de més o menys importants, especialment als vaixells mercants.