■ acetona

Etimologia: del fr. acétone, format amb acétique i el sufix -one, aplicat pel químic fr. Bussy (1833) a l’àcid margàric, amb proposta d’utilitzar-lo per denominar altres productes de destil·lació seca 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. fisiologia animal Compost resultant de l’oxidació metabòlica dels greixos i d’alguns aminoàcids.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Fàrmac utilitzat antigament com a vermífug i antireumàtic.
  3. patologia Acetonèmia.
  4. química orgànica 2-propanona o dimetilcetona, CH3COCH3, la cetona més simple i més important.
  5. acetona cianhidrina química orgànica Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropanitril o α-hidroxiisobutironitril.