■ absurd
| | absurda

Etimologia: del ll. absŭrdus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu
    1. Contrari a la raó, al sentit comú. Tot això em sembla absurd.
    2. per extensió Sense sentit, sense finalitat. Menar una vida absurda. Una feina absurda.
  2. masculí
    1. Cosa absurda. El que dius és un absurd.
    2. lògica Proposició, judici, absurds.
    3. demostració per l’absurd lògica Demostració que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria.
    4. reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la veritat o la falsedat d’una conseqüència.
    5. reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida.