■ abrandar

Compareu: blandar
Etimologia: de brandar 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandar la llenya.
  2. Fer créixer (el foc, l’incendi, etc.).
  3. figuradament Inflamar, animar d’una passió. L’orador abrandà la multitud.