■ abillar

Etimologia: del fr. ant. abillier, avui habiller ‘vestir’, probablement d’origen cèltic 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Preparar, aprestar. Abillar un banquet.
  2. Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.
  3. abillar-la vulgarment Disposar de diners. En aquella casa sí que l’abillen!