■ abell

Etimologia: de abella1 1a font: 1405
    masculí apicultura
    1. Niu fet per les abelles en un lloc silvestre com ara una escletxa d’una roca, un tronc d’arbre, etc.; és anomenat també seguer.
    2. per extensió Rusc.
  2. Les abelles d’un abell, d’un rusc.