■ abastar

Compareu: bastar
Etimologia: de bastar
    verb
  1. intransitiu Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d’arribar (a alguna cosa). No abastar a entendre una cosa.
  2. intransitiu Arribar a tocar (una cosa distant). Amb la mà abasta al llum.
  3. transitiu Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar nius d’un arbre.
  4. transitiu Fornir de provisions. Abastar una regió.