■ abans

Homòfon: avanç
Etimologia: del ll. vg. ab ante, compost de ab ‘des de’ i ante ‘abans, davant’, amb la -s adverbial, com sots, vers2, etc. (v. ans) 1a font: orígens de la llengua
  1. adverbi
    1. Denota prioritat en el temps, anterioritat. Ell va arribar abans. Tres hores abans.
    2. Antigament, en altre temps. Abans no passava això.
    3. Denota prioritat de lloc, posició respecte a allò que és més lluny. Un quilòmetre abans.
    4. Denota prioritat de rang, preferència. Abans provocar un escàndol que callar.
  2. abans de locució prepositiva
    1. Abans de dinar, avisa’m.
    2. Abans de l’església hi ha el cementiri.
    3. Abans de callar, provocaria un escàndol.
  3. abans que locució conjuntiva Indica anterioritat. Abans que te’n vagis, avisa’m.
  4. adjectiu Precedent. El dia abans. El carrer abans.