■ abadia

Partició sil·làbica: a_ba_di_a
Etimologia: del ll. ecl. abbatia 1a font: 960
    femení cristianisme i història eclesiàstica
    1. Monestir regit per un abat o una abadessa.
    2. Edifici o conjunt d’edificis d’un monestir o d’una col·legiata.
    3. Abadiat, dignitat d’abat o d’abadessa, o del qui administra les rendes d’una abadia.
    4. Abadiat, territori propietat d’una abadia o sota la jurisdicció d’un abat o d’una abadessa.
    5. abadia canonical Col·legiata o canonja regular augustiniana regida per un abat.
    6. abadia territorial (o ant abadia ‘nullius’) Territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica.
    7. abadia secular Abadia lliurada per l’autoritat civil, sobretot als segles VIII-X, a un clergue o un laic que fruïa de les seves rendes.
  2. Rectoria.