emmalaltir-se
posar-se malalt
caure malalt
gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit.
encalostrar-se (un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare)
empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les persones.
indisposar-se, emmalaltir lleugerament i passatgerament.
destrempar-se, íd.
emmalurir-se o emmalurar-se (→), agafar una malura, dit esp. de les plantes.
Compareu: malaltejar, decandir-se
posar-se malalt
caure malalt
gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit.
encalostrar-se (un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare)
empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les persones.
indisposar-se, emmalaltir lleugerament i passatgerament.
destrempar-se, íd.
emmalurir-se o emmalurar-se (→), agafar una malura, dit esp. de les plantes.
Compareu: malaltejar, decandir-se
© Manuel Franquesa