deure¹

1. v. tr.
   ésser deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors.
   quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part.
   endarreriar-se, restar en retard en els pagaments.
   ésser efecte
   ésser atribuïble
   gràcies a... Gràcies a la seva protecció.
   
2. Haver de fer quelcom per necessitat física o lògica, per obligació moral, per força de les circumstàncies.
   haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares.
   caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure.
   ésser necessari
   ésser just o ésser de justícia
   ésser convenient


Vegeu també:
deure²

© Manuel Franquesa