- Facultat i acte de conèixer.
discerniment
enteniment
seny, sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest noi!
senderi (fam.), íd.
judici
ús de raó
- saber
ciència
- Consciència de la pròpia existència.
consciència, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes.
esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma.
sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits. Perdre els sentits.
- → examen.
- → rebut.
- → coneixença.
- Perdre el coneixement: → desmaiar -se.
Fer perdre el coneixement: → estabornir.
© Manuel Franquesa