caure

  1. ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
    cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
    desplomar-se, caure a plom.
    venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
    porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
    degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
    saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
    incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
    recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
    penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
    esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
    ensulsiar-se, íd.
    esbaldregar-se, íd.
    ensorrar-se, íd.
    anar de trompis, caure, una persona, per terra.
    esbarrar-se, caure pendent avall.
    rossolar, caure lliscant per un pendent.
    rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
    tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
    capitombar, caure de cap.
    capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
    caure a pic, caure verticalment.
    estimbar-se, caure per una timba.
    esbalçar-se, íd.
    avencar-se, íd.
    caure com un sac, caure feixugament.
    caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
    caure de pernes enlaire, caure de cap.
    esmorrar-se, caure de cara.
    caure de memòria, caure d'esquena.
    caure de corcoll, íd.
    caure de cul, tocant primer el cul a terra.
    anar de morros per terra, caure de cara.
    caure de nassos, íd.
    caure de morros, íd. (vulg.)
    caure de genolls, caure agenollat.
    caure escales avall, caure per una escala.
  2. anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
  3. → arribar.
  4. → disminuir.
  5. → morir.
  6. → pecar.
  7. → atacar, escometre.
  8. → acudir-se, endevinar, recordar.
  9. → esdevenir -se.
  10. → ésser.
  11. → escaure 's.
  12. Fer caure:
    fer anar per terra
    tirar per terra
    tombar
    estassar
    terrejar, fer caure a terra l'adversari.
    arraulir
    capitombar, fer caure de cap.
    arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
    fer anar de rodolons
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
    fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
    fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
    → abatre.



© Manuel Franquesa