- → signe, lletra.
- Tret indicador de la natura d'una persona o cosa.
segell. Un estil amb molt de segell.
estil, caràcter literari, artístic, etc.
geni. Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana.
naturalesa
qualitats intrínseques o simpl. qualitats
índole
manera d'ésser
entrellat, en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa.
color, caràcter aparent d'una cosa.
to. Ell dona el to a la moda masculina del país.
- Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
tarannà, manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon tarannà.
demble, íd.
natural. Té un bon natural: no s'enfada mai.
índole. Ésser, algú, de bona (mala) índole.
geni. No tinc geni per a fer aquestes coses.
temperament, caràcter mental i físic peculiar d'una persona.
humor. Ésser d'humor alegre.
idiosincràsia, temperament o caràcter personal.
complexió moral
constitució mental
fons. És un home de bon fons, però mal educat.
pasta (fig.). Ésser de bona pasta. No saber de quina pasta és algú, no saber quin caràcter té.
jeia (fig.). No el contradiguis: ja saps que és un home de mala jeia.
nervi (fig.), caràcter ferm. És una persona de nervi.
ésser de mala llet, tenir mal caràcter.
ésser tallat de mala lluna, tenir mal caràcter.
© Manuel Franquesa