cantant (m. i f.), Persona que canta en teatres, concerts, etc.
cantatriu, la cantant de certa fama.
cantaire
cançonaire, el qui sap i canta moltes cançons.
cantautor, cantant que compon les peces del seu repertori.
joglar, cantor medieval, que anava per les corts dels prínceps, etc.
entonador, el cantor que dona el to.
corista, cantor d'un cor.
cançonetista, cantor de cançons, esp. de música lleugera.
orfeonista (d'un orfeó)
coblaire o coblejador
folliaire
corrandista (Alc.)
xantre o cabiscol, cantor d'ofici, en una església, esp. en una catedral.
precentor, xantre dels monestirs o col·legiates (s. X-XIII).
diva, cantatriu, esp. d'òpera, de renom.
solista, cantor que, en un cor, canta trossos sol.
© Manuel Franquesa
cantatriu, la cantant de certa fama.
cantaire
cançonaire, el qui sap i canta moltes cançons.
cantautor, cantant que compon les peces del seu repertori.
joglar, cantor medieval, que anava per les corts dels prínceps, etc.
entonador, el cantor que dona el to.
corista, cantor d'un cor.
cançonetista, cantor de cançons, esp. de música lleugera.
orfeonista (d'un orfeó)
coblaire o coblejador
folliaire
corrandista (Alc.)
xantre o cabiscol, cantor d'ofici, en una església, esp. en una catedral.
precentor, xantre dels monestirs o col·legiates (s. X-XIII).
diva, cantatriu, esp. d'òpera, de renom.
solista, cantor que, en un cor, canta trossos sol.
© Manuel Franquesa