callar

  1. v. intr. No parlar, guardar silenci.
    fer moixoni
    fer mutis
    fer muts o fer muts i a la gàbia
    frenar la llengua
    no dir paraula (o mot)
    emmudir (→)
    no obrir (o badar) boca
    no obrir els llavis
    no dir res
    mossegar-se la llengua
    no piular
    no dir (ni) piu
    guardar silenci
    callar com un mort
    no dir ase ni bèstia
    donar fil (a algú), callar per deixar-lo parlar.
    Antònims: Esclatar (fig.). Desbotar.
  2. v. tr. Deixar de dir alguna cosa.
    passar en silenci. Aquest detall el vas passar en silenci.
    fer omissió (de quelcom)
    preterir
    reservar-se (una cosa) o guardar reserva (sobre una cosa)
    amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar.
    dissimular. Dissimular un detall.
    quedar-se (alguna cosa) al pap
    estar-se de dir
    reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix.
    Compareu: fer una restricció mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu.
  3. Fer callar:
    imposar silenci (en sentit propi i fig.)
    cloure la boca (a algú)
    fer emmudir
    Compareu: tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir.

© Manuel Franquesa