- adj.
badívol, que ofereix un espai buit o desocupat. Aneu a ballar a la sala, que és badívola.
desmantellat, que és buit perquè n'han tret els objectes que habitualment l'ocupen. Una habitació desmantellada.
desocupat o lliure
exhaust. La caixa està exhausta de diners.
balmat, que és buit de dins. Fer so de balmat.
butxacós, que té buits o cavitats, que no és massís.
vacu, buit, esp. en sentit fig.
desert (parlant d'un lloc on sol haver-hi gent). En aquella hora, el cafè estava desert.
despoblat (dit d'una regió buida de gent)
Antònims: Ple. Massís.
- m. Espai buit.
buidat, buit practicat en alguna cosa.
forat
mossa, buit que hom fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra.
espai, buit de cossos sòlids.
esvoranc
llacuna, espai buit en la continuïtat d'un cos.
Compareu: interstici
© Manuel Franquesa