bellugar

  1. v. tr.
    fer anar
    fer moure
    sorollar. Fer caure la llavor sorollant la planta.
    remenar. Remenar el cap. El gos remena la cua.
    trontollar (v. tr.), fer trontollar, fer moure.
  2. (bellugar-se pron.). Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet.
    belluguejar o bellugar (intr.) Un peix molt fresc: encara belluga.
    agitar-se (→)
    bornar, moure's a un costat i a l'altre.
    formiguejar, bellugar-se, una multitud.
    trastejar, bellugar-se fent feina.
    bullir (fig.). La multitud bullia al voltant de l'església.
    esquirolejar, anar d'una banda a l'altra sense parar.
  3. Fig. Fer passos o diligències per aconseguir alguna cosa, per resoldre un afer.
    moure's
    bascar-se
    manejar-se. Ja cal que ens manegem, si ho volem aconseguir aquest mes.
    afanyar-se (→)
    fer passos
    camejar
    estirar-se els galindons (Alc.)



© Manuel Franquesa