allunyar

  1. apartar (→)
    foragitar. La foscor foragita les mosques.
    forallançar, íd.
    desatansar, fer cessar d'estar atansat.
    engegar. Engega de pressa aquesta temptació.
    distanciar
    absentar. L'han absentat de l'escola.
    bandejar
    conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi.
    divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic.
    esquivar. Esquivar les mosques.
    estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc.
    repel·lir, allunyar violentament de si.
    ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger.
    bandir
    treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba.
    tenir (algú) a distància
    esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia.
    treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant)
    espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre.
  2. (allunyar-se pron.)
    departir-se. Departir-se de l'estimada.
    fer-se lluny
    fugir
    fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla.

© Manuel Franquesa