- → so.
bruit
brogit o brogiment
eixordadissa, soroll que eixorda.
remor o remoreig
fressa, soroll continuat.
bum-bum, íd.
baluern, soroll fort, tro.
bonior. La bonior d'un abell, de la multitud.
renou o enrenou, soroll de coses mogudes (mobles, objectes pesants, etc.).
rebombori o xivarri, soroll que mou una colla esvalotada.
esclafit o esclafiment. L'esclafit del tro.
estrèpit o fragor, soroll molt fort.
terrabastall, soroll que fa una cosa grossa en caure.
estridor, soroll estrident.
espetec, soroll com d'una petita explosió.
petarrelleig, espetecs.
esclat, soroll d'una cosa que esclata.
esvalot (→)
cridòria (→)
retrò, retruny o retrunyiment, soroll com d'un tro.
brum, soroll sord del vent.
brunzit, brum, brunziment o brunzidera, el soroll que fa una cosa que talla l'aire, com una fletxa.
bufor, soroll llunyà, precursor de la pedregada.
barbull, brogit, murmuri.
borbolleig, soroll d'un líquid que s'agita o bull.
borborigme, soroll produït pels gasos als budells.
bram o bramul, bruel o braol, soroll del vent tempestuós, de la mar avalotada.
borinor, soroll sord i llunyà, precursor de la tempesta.
grunya, soroll de trons llunyans.
clapoteig, soroll lleu que fa un líquid agitat.
grinyol. Aquesta porta fa un grinyol cada vegada que s'obre.
cruixit. El vestit de seda feia uns petits cruixits. Quan passo per aquí, el parquet fa un cruixit.
garranyic, soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos objectes.
murmuri, mormol o mormoleig. Des del carrer, se sentia el murmuri de les beates que resaven el rosari. El mormoleig del rierol. El mormol de les fulles mogudes per l'oratge.
petament. Petament de dents. El petament d'una porta que es tanca d'una ventada.
pet (en sentit ampli), soroll sec que fa una cosa en trencar-se, badar-se, esclatar.
ronc, el soroll que fa o com el que fa una persona que ronca.
remugueig o remugó, com el soroll que fan les bèsties quan remuguen.
ruflet, com el que fa l'aire en sortir violentament pel nas. Els ruflets del vent.
roncor, soroll continuat del mar agitat i semblants.
rondineig, com el de l'aire entre les fulles.
trepig, soroll de peus que trepitgen, que caminen.
tro, soroll d'una forta explosió.
bullícia (→), soroll de gent que es mou alegrement.
xerric, soroll com de les rodes no greixades d'un carro.
xauxineig, soroll d'una vianda que es cou lentament.
xiuxiueig, soroll com de persones que xiuxiuegen o de coses que xiuxiuen.
- Molts noms de sorolls són onomatopeics (imitatius):
pum (explosió)
puf (xoc de coses flonges)
paf (xoc de coses dures)
patapam, expressa l'encert d'un tret, d'un cop.
pataplaf, patapluf, pataplum, patatuf o patatum (d'una cosa que cau i xoca violentament a terra o contra un objecte)
patatxap o patatxup (d'una cosa que cau, esp. a l'aigua)
tic-tac (d'un aparell de rellotgeria o semblant)
xec o xac (d'un cop)
bum-bum, soroll sord i confús, continuat.
fru-fru (com el que fa un vestit de seda)
gloc-gloc o gluc-gluc (com el d'un líquid que surt d'una ampolla)
flist-flast (com el de dues bufetades)
pif-paf, íd.
nyac (com d'una mossegada d'un animal gros)
nyic-nyic, soroll insistent i desagradable.
nyeu-nyeu, escarneix el parlar d'una persona hipòcrita o xafardera.
nyigo-nyigo, escarneix el so d'un violí mal tocat.
zas, soroll d'una cosa que es fa moure ràpidament dins l'aire.
xiu-xiu, la remor d'una conversa tinguda en veu molt baixa.
xup-xup, soroll d'un suc posat a un foc petit.
xap, soroll d'un cos que cau tot llarg a terra o a l'aigua.
xip-xap, imita el xipolleig d'una massa líquida.
trip-trap, soroll de batecs forts del cor.
tric-trac, soroll d'una sèrie de xocs ritmats.
taf-taf, imita el soroll d'un motor d'explosió.
Antònims: Silenci.
Vegeu també:
soroll2
© Manuel Franquesa