resistir

  1. Oposar una força a una altra força.
    defensar-se. Es van defensar fins a la mort.
    aguantar (intr.). No van poder aguantar més i es van retre. Aquesta columna no aguantarà.
    sostenir. El balcó no pogué sostenir el pes de tanta gent.
    suportar. La teulada suportà bé el pes de la neu.
    Antònims: Cedir.
  2. Oposar resistència a la voluntat d'altri.
    oposar-se (→)
    reguitnar
    reaccionar, esforçar-se a resistir una acció.
    recalcitrar, resistir obstinadament.
    tenir (algú) a ratlla
    Compareu: refusar a, revoltar-se, insurgir-se
    Antònims: Sucumbir. Donar-se. Capitular.
  3. aguantar
    suportar
    sostenir
    sofrir
    capejar, resistir, una nau, un temporal navegant a la capa; s'usa igualment en sentit fig.
    tenir corretja, resistir a les burles, etc.

© Manuel Franquesa