pràctic

  1. adj. (Oposat a teòric o especulatiu)
    empíric. Mètode empíric.
    pragmàtic, que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.
    positiu
  2. còmode
    utilitari
  3. (Dit d'una persona)
    hàbil (→)
    expert
    experimentat
    versat
    esversat (Cp. la frase tenir esversada una cosa, ésser pràctic en el seu ús.)
    tenir (una cosa) per la punta dels dits
  4. m. i f. → expert.



© Manuel Franquesa