- v. intr. Vessar llàgrimes.
llagrimejar
fer un plor
arrencar el plor, començar a plorar.
rompre (o clavar-se, o posar-se) a plorar, íd.
esclafir el plor, íd.
esclatar en plors
prorrompre en plors
desfer-se en plors (o en llàgrimes)
llampurnar-li (a algú) els ulls, estar a punt de plorar.
espurnar-li (o espurnejar-li) (a algú) els ulls, tenir una llàgrima a punt de caure, tenir els ulls humits.
enllagrimar-se els ulls, omplir-se de llàgrimes.
ploramiquejar, plorar per no res.
sanglotar o sanglotejar, plorar fent sanglots.
plorar (o vessar) llàgrimes (seguit sovint de qualificatius com: amargues, coents, de sang, de penediment, d'impotència, de joia, etc.)
venir-li (a algú) les llàgrimes als ulls
plorar a llàgrima viva
plorar com un infant
plorar com una Magdalena
no fer sinó plorar, plorar sense respir.
complànyer (intr.), plorar ensems amb altres.
tocar l'orgue (fam.), plorar sorollosament, dit esp. dels infants.
plorinyar, fer el ploricó o ploriquejar (→), plorar fingidament, fer com aquell qui plora.
gremolejar o fer la grémola, íd.
- v. tr. → lamentar.
© Manuel Franquesa