- Que té poc greix.
magristó, es diu d'una persona o d'un animal magre.
magritxol, íd.
magrentí, íd.
magriscolis
escanyolit
desnerit
emaciat
esmerlit
flac
sec
prim
esprimatxat o esllanguit, magre per l'alçada que té.
neulit o escarransit
escardalenc
eixut de carns
aflaquit
claupassat, aflaquit per una malaltia.
afilat, molt magre, dit esp. de la cara, del nas, dels dits.
gràcil, prim i delicat.
barra-sec, que té la cara magra.
esbarrellat, íd.
raquític (fig.)
tabescent (tèc. med.)
hèctic o ètic, que està molt flac; pròp. tísic.
esquelètic (hiperb.)
amagrit
remagrit
macilent, d'aspecte trist per la seva magror.
begut de cara (o de galtes, o de carns)
demacrat
ressec, excessivament flac o sec.
secardí o secardinenc
acanyat
descarnat. Tenir la cara descarnada, molt magra.
ésser un gànguil, ésser molt alt i prim.
prim com un fideu
prim com una orella de gat
xuclat de galtes
ésser una mòmia, és diu despectivament d'una persona molt magra.
ésser un (o com un) clau
ésser un secall
ésser un sac de mal profit, ésser magre a pesar de menjar molt.
ésser un sac d'ossos
sec com un gaig
semblar una canyiula
ésser (o semblar) un boixet
ésser un nyicris
semblar un gat escorxat
gras com una post (iròn.)
no fer ombra
no tenir sinó la pell i l'os
clarejar-li (a algú) les orelles
veure-se-li (a algú) l'ànima a contraclaror
dur el ventre aferrat a l'esquena
tenir poca carn damunt
no pesar-li (a algú) la carn
Compareu: esvelt
- Fig. → pobre, escàs, insuficient.
© Manuel Franquesa