- adj. i m. i f.
Que té el vici de jugar diners.
calabre (m.), persona que freqüenta assíduament les cases de joc.
barater, íd. (Alc.)
tafur o tafurer, jugador professional, especialment trampista.
capaç de jugar-se les claus de sant Pere, ésser un jugador empedreït.
- escaquista, jugador d'escacs.
futbolista, tenista, etc.
© Manuel Franquesa