■ cos3

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cós]

Pronúncia: kós
Etimologia: reducció per assimilació de l’ant. cors (v. cors1)
    [plural cossos] masculí
    1. antigament curs 1.
    2. Trajecte a recórrer; camí. D’aquí a allà hi ha un bon cos.
    1. folklore Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Cos de sacs. Cos de bous.
    2. Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cossos. Cos del bou.
  3. cors1.
  4. Solar apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població. Una casa d’un cos i mig.
  5. impròpiament indústria tèxtil cos1 11.


    6. Vegeu també:
    cos4
    cos2
    cos1