■ te2

Etimologia: del ll. te, acusatiu de tu ‘tu’
pronom Forma que adopta el pronom et quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom. No arribarà a temps de rellevar-te. Subscriu-te a la nova revista. I el cotxe, ja te l’has venut? Ves-te’n.


Vegeu també:
te1
te3