■ xiulet

Partició sil·làbica: xiu_let
Etimologia: de xiular 1a font: 1419
    masculí
    1. So que es produeix xiulant. Sabia fer uns xiulets estridents, que se sentien a una gran distància. Els xiulets del vent.
    2. electrònica So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc., per diverses causes, molt variables.
  2. Instrument per a produir un so semblant a un xiulet, en el qual l’aire insuflat va a pegar obliquament contra la vora fina de l’orifici de sortida. Es va comprar un xiulet d’argent.