■ vers2

Etimologia: del ll. versus, -a, -um ‘girat de cara a, cap a’, participi de vertĕre ‘girar’ 1a font: s. XIV, Llull
    preposició
  1. Cap a, en direcció a. Dirigir-se vers la ciutat. Caminar vers la perdició.
  2. A, per a. L’amor dels pares vers els fills.
  3. [abreviatura v.] Pels voltants de, aproximadament cap a. Una obra editada vers el 1600. Aquest passatge que cerques és vers la fi del llibre.



    4. Vegeu també:
    vers1