■ verídic
| | verídica

Etimologia: del ll. veridĭcus, -a, -um, íd., comp. de verus ‘ver’ i dicĕre ‘dir’ 1a font: 1444
    adjectiu
  1. Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat. Una història verídica.
  2. veraç 1. Un testimoni verídic.