■ trepitjar

Etimologia: d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’ 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.
    2. Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
    1. Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.
    2. especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.
  3. figuradament
    1. Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.
    2. Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.