■ tova2

Etimologia: de l’àr. ṭûba, íd. 1a font: 1653, DTo.
femení construcció Peça de construcció, semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol. Hom l’anomena també atova o atovó.


Vegeu també:
tova1