■ tabac1

Etimologia: probablement de l’àr. ṭabbâq, ṭubbâq, usat a Espanya com a nom d’herbes medicinals, algunes estupefaents, aplicat pels espanyols a la planta que fumaven els indis; en cat. apareix el 1647 amb la forma cast. tabaco 1a font: 1766
    masculí
  1. botànica
    1. agricultura Planta herbàcia anual o perenne de la família de les solanàcies (Nicotiana tabacum), de fulles el·líptiques o lanceolades, de flors de color crema en panícula i fruits en càpsula, conreada en molts països tropicals.
    2. tabac de jardí jardineria Arbust de la família de les solanàcies (Nicotiana glauca), de fulles alternes i glauques i flors de corol·la tubular groga, conreat com a ornamental.
    3. tabac de muntanya Àrnica.
    4. tabac de pota agricultura Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Nicotiana rustica), de fulles ovades i peloses, flors verdoses groguenques en panícules i fruits capsulars.
  2. indústria
    1. Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
    2. tabac espalillat Tabac sense el nervi de les fulles, preparat per a ésser transformat en cigarret.


    3. Vegeu també:
    tabac2