Accessory
Pronúncia: sɛ́k
Etimologia: del ll. sĭccus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: del ll. sĭccus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
adjectiu
- Mancat d’humitat, d’aigua o de vapor d’aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un arbre sec. Un torrent sec. Tenir la boca seca.
- a peu sec Sense mullar-se els peus en travessar un corrent d’aigua.
- dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo.
- en sec Fora de l’aigua o d’un lloc humit.
- glaç sec química inorgànica Neu carbònica.
- ou sec alimentació, indústries alimentàries Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials.
- paret seca construcció Paret feta amb pedra seca.
- pedra seca construcció Pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, de manera que formen una paret o altra construcció.
- pedregada seca meteorologia Pedregada de calamarsa sola, sense pluja.
- ulls secs Ulls sense llàgrimes.
- adjectiu Dit de la vaca, l’ovella, etc., a la qual s’ha retirat la llet.
- adjectiu Molt magre, escàs de carn o de greix; flac.
- adjectiu enologia Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc., preparats per a tenir un tast poc dolç.
-
adjectiu
figuradament
- Tot sol, sense acompanyament, sense adorns. Pa sec. Missa seca. Paret seca. Anar una barca a l’arbre sec. Lletra de pal sec.
- Sense res que n’atenuï la brusquedat, el rigor. Una resposta seca. Un to sec. Una tos seca.
- Sense res que n’augmenti el valor, l’amenitat, etc. Té unes maneres seques, brusques. Un estil sec.
- a seques (o a les seques) locució adverbial dialectal Sense altres detalls o particularitats.
- cor sec Cor mancat de sensibilitat.
- de seques i de verdes De tots colors.
- en sec Sobtosament. Va parar-se en sec.
- masculí Temps sec. Fer sec.
- femení Secada.
- femení Baix de roca, de sorra, a molt poca profunditat.
- femení col·loquialment La mort.
- femení plural alimentació, indústries alimentàries Mongetes seques. Seques amb botifarra.
-
femení
construcció naval
- Verga més baixa del pal de mitjana.
- Vela que va fermada a la verga més baixa del pal de mitjana.
- arbre sec masculí marina, marítim Arbre sense veles. Anar, córrer, a l’arbre sec. Estar a arbre sec.
Vegeu també:
sec2
sec1