■ roca2

Etimologia: d’origen incert
    femení
  1. folklore En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
  2. capellà de les roques Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
  3. parèixer el capellà de les roques dialectal Locució emprada per referir-se a persones extremament sol·lícites en les salutacions.



    4. Vegeu també:
    roca1