■ riba1

Etimologia: del ll. rīpa, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. femení
    1. Vora de la mar, d’un riu, d’un llac.
    2. obres públiques Moll. Camàlic o carregador de la riba.
  2. femení
    1. marge 1.
    2. Porció de terra conreada a la vora de marge.
    3. Margenada.
  3. femení Cinglera.
  4. preposició A la vora de, al costat de. Riba mar. Riba el camí ral. Riba d’un arbre.



    5. Vegeu també:
    riba2