■ real1

Partició sil·làbica: re_al
Compareu: reial
Etimologia: del b. ll. realis, íd., der. de res ‘cosa’ 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.). La seva alegria no és pas fictícia: és real. La teva calma és més aparent que real.
  2. Relatiu o pertanyent a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals.
  3. hipòtesi real astronomia Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la terra i els restants planetes giren al voltant del sol.



    4. Vegeu també:
    real2
    real3